La Capadòcia, seguim investigant

L’objectiu dels altres dos dies que vam passar al cor de Turquia era moure’ns tant com fos possible per la regió, intentant fer-nos una idea aproximada sobre què era realment la Capadòcia. La bellesa i l’excepcionalitat de l’indret ens desbordaven i teníem ganes de fondre’ns amb el paisatge. Inconvenients? El fet que la Capadòcia és enorme i que no hi ha un transport públic eficient. Des del primer dia ens van pressionar perquè contractéssim un tour organitzat per poder conèixer la zona i ens van voler vendre la idea que aquesta era l’única forma de fer-ho. Els tours no ens convencien, eren massa cars per al nostre modest pressupost i a més et permetien molt poca llibertat de moviments. Havies d’anar tot el dia amb un grup de gent i menjar-te amb patates el turisme a tot arreu on anessis. No és el nostre estil, per això vam decidir arriscar-nos i fer les excursions pel nostre compte.

Una idea una mica radical tenint en compte que sí que hi havia moltes dificultats per anar sols. No obstant, l’esforç va valdre la pena. El segon dia tenim previst anar a la vall d’Ihlara, un dels llocs més emblemàtics de la Capadòcia. Es tracta d’una vall d’uns setze kilòmetres de longitud enclavada a la roca plena de coves amb frescos dels cristians del segle X. El lloc segons diuen és espectacular, per la vall corre un rierol que omple de verd el fons del congost, el contrast entre la roca i la vegetació juntament amb la gran quantitat de esglésies arcaiques fan d’Ihlara Valley una visita obligatòria, segons totes les guies de viatges. El Xavi i jo havíem previst com anar-hi a partir de la informació que vam trobar a la Lonely Planet, encara que no estàvem segurs dels horaris dels busos. Les combinacions que havíem de fer eren molt arriscades i no podíem arribar massa tard a la vall perquè corríem el risc de perdre els últims busos de tornada. Vam agafar el primer autobús de Göreme a Aksaray, una ciutat bastant gran, industrial i sense encant i allà havíem d’agafar-ne un altre que ens portés fins a la vall. Però la nostra decepció va ser arribar a Aksaray i descobrir que ens havíem d’esperar més de tres hores per agafar el següent bus i ja no ens donava temps de visitar Ihlara perquè no haguéssim arribat a temps d’agafar el bus de tornada. Molt decebuts vam desfer el camí i per consolar-nos una mica vam para a Uchisar per visitar el famós castell-ciutat subterrània excavat a la roca, on vam trobar pocs turistes i vam gaudir d’unes vistes esplèndides de les valls.

Aquell vespre vam passejar per tot Göreme, visitant les cases excavades a la roca i perdent-nos pels seus carrerons. Feia una tarda molt bonica i tothom estava prenent la fresca als seus jardins, sota les parres bevent te i fent-la petar. Per sopar vam fer un gran banquet a molt bon preu al terrat d’un restaurant on ens van servir pa de pita amb una espècie de vinagre de suc de magrana, plats de carn amb verdures, arròs per acompanyar i púding d’arròs de postres. Amb la panxa plena i contents de tenir un altre dia més per gaudir de la Capadòcia vam anar a dormir a la nostra cova, no sense abans haver contemplat la pluja d'estels al cel infinit.