Dia 5 (24/09)
A primera hora del matí segueixo la rutina dels últims dies, m'aixeco, em dutxo, em faig el dinar, avui em faig la bossa, i surto de l'hostal. És l'últim dia però el penso aprofitar ja que l'avió no em surt fins a les 10 de la nit. Visito el Museu d'Art Oriental jo sol. De fet com l'obren quan arribo m'han d'anar obrint les llums segons passo per les sales. A la primera, hi ha un recull de fotografies d'Afganistan i el Pakistan. Més endavant, trobo tot un seguit d'objectes premedievals que no es diferencien gaire dels europeus. Em criden molt l'atenció les monedes antigues perquè són totes irregulars. Dels estris i utensilis que hi ha exposats en destaca un plat de color turquesa provinent d'Iran que data del s. XVI aC.
Poc a poc vaig veient un recull d'art oriental que va des de peces del Tibet o el Nepal fins a una exposició de pintura coreana contemporània. També s'hi poden trobar gerros xinesos de porcellana. He de confessar que l'art no occidental m'atrau força ja que amaga una faceta de la història que no conec gaire, per no dir gens. Això si, aquest museu era bastant petit i en mitja horeta ja l'he visitat. Avui m'espera una llarga llista de museus de característiques ben diferents; el que més gràcia em fa és la Galeria Borghese per a la qual s'ha de trucar demanant hora per a poder-hi entrar.
Ara toca anar al Palazzo massimo alle terme que és la sala que em quedava per veure del Museu Nacional Romà. Així com al Museu d'Art Oriental m'han fet gràcia les monedes, aquí ocupen tota una sala al soterrani, estan classificades per època i es pot observar la millora en la tècnica amb el pas del temps. Poc a poc van sent més rodones i els relleus amb cares o altres elements en el centre de la moneda com més noves són, més qualitat tenen.
L'estàtua més impressionant és el bronze de Dionisi que està en perfecte estat després de 2000 anys. Al primer pis és on hi ha les escultures mentre que al segon hi trobem els frescs de la Villa di Livia, mosaics de la Villa di Baccano, el més conegut dels quals el de les 4 aurigues. En aquest museu també hi ha una còpia perfecta del Discòbol original, frescos de la Villa Farnesina i mosaics en bon estat de conservació.
Molt a la vora hi ha l'església de Santa Maria degli Angeli construïda per Miquel Àngel a partir de la construcció anterior d'una part dels banys dioclecians. El Museu Dioclecià està en obres i per tant no hi puc entrar. Al Palazzo Barberini hi ha una de les col·leccions del Museu Nacional d'Art Antic. Són unes quantes sales amb pintures d'artistes com Tintoretto, Tiziano, El Greco, Caravaggio, Giulio Romano, Rafael, Holbein... Un luxe vaja. Entre aquest museu i el següent, la Galeria Borghese hi ha la Piazza Spagna, un dels punts més turístics de la ciutat, gran escalinata amb una església a dalt de tot. Passo bastant de llarg ja que de tornada em ve de camí.
La Galeria Borghese està situada al gran parc que hi ha al nord de la ciutat. És una mica complicat entrar-hi ja que s'ha de fer cua per recollir les entrades reservades, després fer una altra cua per a deixar la jaqueta i, finalment, per intuïció sortir al parc i pujar a la primera planta on es comença la visita del museu. No obstant, he de dir que és probablement el museu que més m'ha agradat de tots els que he vist. És tot un seguit de sales d'una arquitectura riquíssima amb les columnes i les parets amb granit de diversos colors, els sostres amb frescs i entremig frisos i capitells d'or. A cada sala hi ha una escultura central, moltes d'elles de Bernini, i a més un munt de pintures i escultures a les parets. He de reconèixer que Bernini és el mestre de Roma. El més gran de tots els que han passat per la històrica ciutat. La cara del seu David és la més expressiva que he vist mai en una escultura.
També hi ha, en el museu, altres escultures seves com Apolo i Dafne i El ratto di proserpina en que estan esculpides fins i tot les llàgrimes en el rostre de la noia. A l'última sala el que hi destaquen són els 6 Caravaggios que hi ha. El que més m'impressiona és un autoretrat molt tètric que em sona d'haver-lo vist però no se on. A l'altra part de la galeria hi ha la pinacoteca on s'hi pot trobar l'obra d'artistes conegudíssims com Berruguete, Lotto, Romano, Rafael amb la Deposizione de Cristo on la cara del crist mort sembla que encara expressi un intens dolor, Botticelli, pinturicchio, el mateix Bernini, Rubens o Tiziano. No sóc un expert en art però veure tantes obres i de tanta qualitat és quelcom que no es pot fer cada dia. Tants museus, per això, em fan venir gana i dino el tupper que porto a un banc de l'immens parc. Avui torna a tocar pasta i carn, es fa repetitiu però ja és l'últim dia.
Dins del parc on estic em queden els dos últims museus del viatge el primer dels quals és la Galeria d'Art Modern. Hi ha una exposició temporal de l'artista postmodern Schifano, que utilitza en moltes de les obres vidres, alguns d'ells de colors, col·locant-los davant de la pintura. El quadre més conegut és un NO vermell sobre un fons blanc en pintura esmaltada. Altres extravagàncies en els seus quadres, o més ben dit efectes originals, és el fet d'arrugar la tela o de pintar el marc com si fos una continuació de la tela. A part de l'exposició temporal hi ha dos parts al museu que són les sales del s. XIX i les del s. XX. He de dir que visitant l'obra del s. XIX em sento una mica incult ja que a part de Monet no conec a cap altre artista.
En canvi, quan arribo a la segona zona del museu em trobo una mica més entre coneguts. Sense anar més lluny, a la primera sala hi ha obres de Degas, van Gogh i Cezanne. Un repàs de l'obra de Balla mostra la seva evolució des de l'expressionisme fins a l'art abstracte compartint protagonisme amb Boccioni. Uns metres més enllà i a la mateixa paret hi ha obres dels cubistes Severini i Braque. Un sentiment de joia m'emplena quan arribo a una sala apoteòsica on omplen les parets obres de Miró, Kandinsky i Balla; i, al centre, un Mondrian. És la primera vegada que en veig un en viu i en directe i he de confessar que el neoplasticisme és una de les meves debilitats pel que fa a l'art. M'encanta. Per si fos poc avantguardisme, molt a prop es troben els futuristes Marinetti, Benedetta i Modigliani. No hi podien faltar dues de les obres més trencadores de l'artista que va marcar un abans i un després en l'art contemporani. Es tracta de Fontaine i Rue de bicyclette de Marcel Duchamp. Descobreixo un pintor que no coneixia i l'obra del qual em captiva, Fortunato.
Acabo la visita observant obres de Pollock i Tàpies mentre intento processar tota la informació que m'ha entrat pels ulls en les últimes hores. He de dir que és un dels museus més infravalorats de Roma. És cert que Roma està plena de museus on s'exposen obres dels grans mestres del renaixement i del barroc però fer un petit incís i admirar durant una estona pintures d'art modern i contemporani crec que és una bona teràpia a seguir i ho recomano amb convicció.
Ara sí, això ja s'acaba i em disposo a visitar l'últim museu del viatge, el Museu Nacional Etrusc de la Villa Giulia. Té aquest nom perquè era la residència del Papa Giulio III. Els jardins d'aquest palau estan molt ben cuidats i tenen racons curiosos per on passejar abans d'entrar a visitar la col·lecció del museu. A destacar, les estàtues d'Eracle i Apollo di Veio i un frontispici gegant d'un temple del qual no recordo el nom. La major part de col·lecció són gerres, plats i ànfores. El museu és bastant petit i en poca estona ja estic de camí cap a la que serà l'última església del viatge. De fet, si no m'equivoco, és a més, l'última de les grans esglésies de Roma que em queda per visitar. Es tracta de Santa Maria del Popolo a la Piazza del Popolo. Les columnes, antigues, són de pedra, igual que el terra que està ple de tombes; en canvi, les parets de les naus laterals són de marbre. Un home toca l'orgue i, tot i que la plaça està bastant plena de gent, es crea una atmosfera tranquil·la i relaxada.
Començo a caminar cap a l'hostal fent un recorregut per la zona, tornant a passar per la Piazza Spagna, la Fontana di Trevi, que aquest cop sí que estava plena d'aigua de color turquesa i de gent; i sense adonar-me'n entro a una altra església que és de Bernini i té una decoració molt carregada, Santa Maria della Trinita.
Recullo la bossa a l'hostal, agafo el metro, després el tren, i finalment pujo a l'avió de camí cap a casa.
FI
M'agradaria afegir unes paraules. Tot el que he escrit és la meva experiència personal, com vaig viure el viatge i com el vaig transcriure al paper. Per tant, és un relat completament subjectiu fet des del meu punt de vista. Si algú troba molt inexactes alguns dels detalls de les obres o esglésies que descric durant el viatge que deixi un comentari que jo estaré encantat d'aprendre coses noves.
Penso que m'he passat amb l'extensió amb que explico el viatge però he de dir que per a mi significava un assaig narratiu en primera persona al que no estic gens acostumat. Si algú s'ha aconseguit llegir tot el totxo del viatge agrairia un comentari per a millorar la meva manera d'escriure (reconec que no en tinc n'idea) i també un comentari sobre què en penseu de la meva experiència. En propers relats crec que intentaré fer una narració més general sobre el dia a dia i no tant fins a l'últim detall. Crec que així seria més fàcil de llegir i no es faria pesat que és el que us haurà passat amb aquest text.
Era la primera vegada que viatjo sol. Volia veure com me'n sortia viatjant jo sol i la veritat és que molt bé. No és difícil conèixer gent a l'hostal i durant el dia els meus pensaments no m'avorrien en excés. De fet m'he fixat que la majoria de gent o bé viatja sola o màxim de dos en dos. També viatjant sol podia anar al pas que a mi m'interessava sense dependre de ningú. Experiència positiva.
Si algú vol informació o consells per a visitar Roma que m'escrigui un comentari que intentaré ajudar amb molt de gust.
Em sembla que això és tot.
