Un poblet dins la gran ciutat

Dia 25 - 12/7 - Mèxic DF, Coyoacan i Xochimilco

Deixant les poques coses que em queden per a veure del centre de la ciutat per a més endavant avui, amb el Quan, hem dedicat el dia a visitar els barris perifèrics que tenen més encant de Mexico DF, Coyoacan i Xochimilco.

A Coyoacan és on es troba la casa-museu de Frida Kahlo i bé, hi han unes quantes obres, no moltes la veritat, i les habitacions amb el mobiliari i decoració original. Se l'anomena la Casa Azul ja que tant les parets exteriors com les del pati estan pintades d'un blau intens. El Quan duu una reflex i quan me la deixa provar em venen unes ganes de comprar-me'n una que ni us imagineu. Jo es que vaig deicidir que viatjava amb una càmara de les petites i l'experiment no està donant gaire bon resultat perquè les fotos que em surten no són gaire maques. Ja vorem que faig pel proper viatge.

El centre de Coyoacan és com un món a part del DF. Està tot organitzat al voltant d'un zócalo i de l'església donant la sensació que has sortit de la ciutat i estàs en un poble allunyat. És gairebé una obligació provar una nieve (gelat) així que jo m'he n'he comprat un de coco que estava per llepar-s'n els dits. Al centre també està ple de paradetes de menjar i llocs on venen artesanies. Nosaltres hem decidit anar a menjar a una paradeta del mercat de Coyoacan ja que, com (gairebé) tothom sap, als mercats és on millor es menja.

Per la tarda hem anat a Xochimilco i ha estat una decepció. Ens havíem muntat la nostra pel·lícula i ha resultat que era quelcom completament diferent. Es tracta d'un barri ja a les afores de la ciutat on hi ha uns canals que són famosos perquè s'hi pot navegar amb una espècie de barquetes de colors que s'apleguen totes juntes a diferents molls. Era un lloc molt hortera més orientat per a gent de més edat.

Aquí, el meu camí i el del Quan se separen i només em queda desitjar-li bona sort en el seu viatge.