Dia 27 - 14/7 - Puebla, DF i to GDL
Doncs avui he recorregut un llarg camí. Aquesta passada nit l'he passat a Puebla on encara no ho havia vist tot. Em faltava per veure la Casa del Deán. Aquesta casa de 500 anys d'antiguitat de la que només en queden dues habitacions va ser la casa del degà del bisbe de Puebla. En aquestes dues habitacions s'hi troben uns frescs que van ser pintats quan es va fer la casa i tot i l'antiguitat estan en prou bon estat de conservació. Tenen motius bíblics i en ells s'hi poden observar també detalls indígenes.
Cap al migdia he agafat l'autobus de retorn cap al DF. Com m'esperava un llarg viatge m'he pres la resta del dia com "asuntos personales" així que he anat a que m'afaitessin, que ja ho necessitava i m'he passat una bona estona llegint en una cafeteria. Això sí, no ha faltat una visita al Palacio Nacional que és una deles "atraccions" de Mèxic DF que em faltaven per a veure.
Així que avui a la nit torno a agafar un autobus nocturn per a que em deixi a Guadalajara, la segona ciutat en extensió del país. No he comptat els quilòmetres que porto ja de carretera però em sembla que ja són milers i milers.
Seguidors
Km i més Km
La ciutat de les esglésies
Dia 26 - 13/7 - Puebla
Una bona excursió d'un dia a prop de Ciutat de Mèxic és a la ciutat de Puebla que es troba situada a 2 hores de camí. D'aquesta ciutat colonial es diu que va arribar a tenir 365 esglésies, una per a cada dia de l'any. N'hi ha dues que en destaquen més que les altres, la Catedral i la Iglésia de Santo Domingo. La catedral, que fa ombra a tot el zócalo és amb els seus dos campanars l'edifici més important de Puebla amb gairebé 500 anys d'antiguitat. Per la seva banda, a Santo Domingo, el que ens trobem és la capella més ostentosa, possiblement, del món. Si us fixeu en la imatge veureu que la fotografia està completament cremada i és que per dins està tota la capella recoberta de làmines d'or de 21 quirats i l'altar d'or massís.
Puebla també és molt coneguda per la seva gastronomia i és que d'aquí en surten plats tant coneguts arreu de Mèxic com els Chiles en Nogada, un plat d'alta gastronomia fora de l'abast de la meva butxaca, i el Mole Poblano. Jo he provat el mole, que porta cacahuate, xocolata, entre un munt d'altres coses, amb pollastre i estava, la veritat, boníssim.
Ja era tard i no tenia molt més a fer així que he decidit que per passar l'estona em compraria un llibre. Amb totes les estones lliures que hi ha quan viatges és, crec, indispensable tenir un llibre per anar-lo llegint quan ja és de nit i no hi ha res més a fer. Jo m'he comprat Crimen y castigo de Dostoievsky.
Un poblet dins la gran ciutat
Dia 25 - 12/7 - Mèxic DF, Coyoacan i Xochimilco
Deixant les poques coses que em queden per a veure del centre de la ciutat per a més endavant avui, amb el Quan, hem dedicat el dia a visitar els barris perifèrics que tenen més encant de Mexico DF, Coyoacan i Xochimilco.
A Coyoacan és on es troba la casa-museu de Frida Kahlo i bé, hi han unes quantes obres, no moltes la veritat, i les habitacions amb el mobiliari i decoració original. Se l'anomena la Casa Azul ja que tant les parets exteriors com les del pati estan pintades d'un blau intens. El Quan duu una reflex i quan me la deixa provar em venen unes ganes de comprar-me'n una que ni us imagineu. Jo es que vaig deicidir que viatjava amb una càmara de les petites i l'experiment no està donant gaire bon resultat perquè les fotos que em surten no són gaire maques. Ja vorem que faig pel proper viatge.
El centre de Coyoacan és com un món a part del DF. Està tot organitzat al voltant d'un zócalo i de l'església donant la sensació que has sortit de la ciutat i estàs en un poble allunyat. És gairebé una obligació provar una nieve (gelat) així que jo m'he n'he comprat un de coco que estava per llepar-s'n els dits. Al centre també està ple de paradetes de menjar i llocs on venen artesanies. Nosaltres hem decidit anar a menjar a una paradeta del mercat de Coyoacan ja que, com (gairebé) tothom sap, als mercats és on millor es menja.
Per la tarda hem anat a Xochimilco i ha estat una decepció. Ens havíem muntat la nostra pel·lícula i ha resultat que era quelcom completament diferent. Es tracta d'un barri ja a les afores de la ciutat on hi ha uns canals que són famosos perquè s'hi pot navegar amb una espècie de barquetes de colors que s'apleguen totes juntes a diferents molls. Era un lloc molt hortera més orientat per a gent de més edat.
Aquí, el meu camí i el del Quan se separen i només em queda desitjar-li bona sort en el seu viatge.
Un dia de museus
Dia 24 - 11/7 - Mèxic DF
Caminant des del centre de la ciutat pel Paseo de la Reforma s'arriba al Bosque de Chapultepec que és el parc urbà més gran de tot llatinoamèrica. Al ser dissabte, m'he trobat tot de famílies passejant pel parc. Però passejar no era el meu objectiu del dia. Dins del parc també hi ha un munt de museus, entre ells el més important de tot Mèxic, el Museu d'Antropologia.
Aquest museu té dos parts. La primera, explica des de l'ocupació del territori mesoamericà pels primers homo sapiens fins a l'evolució de totes les cultures precolombines que van ocupar el que ara és Mèxic. Molt interessant especialment les sales dels maies, del teotihuacans i la dels mexicas. ja que són les cultures que han deixat més emprenta en la història en forma de runes, de costums, de cultura. La segona part del museu està dedicada a les tradicions indígenes que encara es conserven i practiquen en l'actualitat a tot el país.
En aquest museu m'hi he estat tot el matí i part de la tarda. Així que quan he sortit només m'ha donat temps d'anar al Museu d'Art Contemporani. Una mica fluixet per ser-ne l'únic en una ciutat tan gran. Hi havia una exposició temporal d'un artista una mica eclèctic i la sala permanent tenia potser unes 30 obres com a màxim, això sí d'artistes com o'Keefe o Feito.
A la nit se celebrava una sorollosa festa d'aniversari a l'hostal que durava fins les 3 així que el Quan i jo no hem tingut més remei que anar a passar-nos-ho bé però a un altre lloc, el barri de Condesa. Aquest barri és el que està més de moda a la ciutat de Mèxic tant de dia com de nit però a mi, què voleu que us digui, ni fu ni fa.
El gran imperi de Teotihuacan
Dia 23 - 10/7 - Mèxic DF i Teotihuacan
A l'hostal he conegut al Quan, un noruec de 24 anys que té molt món a les seves esquenes. També acaba d'arribar al DF i ell el que farà és viatjar per C. Amèrica des de Panamà cap al Nord. Com hem congeniat de seguida hem decidit anar junts a les Piràmides de Teotihuacan.
Aquesta ciutat fou la ciutat més influent i poblada de tot Mesoamèrica d'aleshores. Arribà a tenir 200mil habitants i congregà sota el seu poder a tots els pobles mexica fins al colapse que patí al segle VIII. De les restes que en queden, el més important són la Piràmide del Sol, la Piràmide de la Lluna i el Temple de la Serp. Les dos primeres són les construccions precolombines més altes que he vist en les més de 2 setmanes que porto a Mèxic.
Tornant de Teotihuacan hem parat a dinar a un tenderete d'aquests de carrer on fan tacos majoritàriament. Doncs han estat els millors tacos que he provat. Boníssims. No em pregunteu què portaven perquè no us ho sabria dir però estave'n per llepar-se'n els dits.
Tants dies de viatge i el cansament es nota. És per això que les activitats molts dies, com avui, a les 4 o 5 de la tarda ja s'han acabat i em passo la resta del dia vaguejant.
Se'm fa curt i tot
Dia 22 - 9/7 - Bus i Mexico City
Doncs he passat tota la nit en un autbous. Bé, han estat unes 14 hores però la veritat és que se m'ha fet curt i tot, serà que ja m'hi estic acostumant (em queden un munt de busos nocturns d'aquests crec). Només arribar a la ciutat volia anar a deixar la motxilla a algun hostal i he agafat el metro que només costa 2 pesos! (0.1€) El problema ha vingut quan he arribat a l'hostal que havia mirat, al barri de Coyoacan, que estava clausurat. Arribo a reservar i em quedo sense les peles.
Total, que he decidit anar al centre, al Zócalo, i allà, després de molt caminar m'he instal·lat a l'hostal més econòmic que he trobat, 140 pesos. He anat a caminar una estona pel centre de la ciutat i m'he trobat amb una exposició d'art mexicà que recollia 125 obres d'artistes com Frida o el seu marit, Diego Rivera; a més era gratuïta i estava en un edifici molt bonic.
La millor manera d'alimentar-se, o la millor que jo he trobat, és a base de menus. Hi ha molts restaurants que ofereixen un menú que consisteix de sopa, plat i beguda per uns 50 pesos (2.6€). Avui he dinat un consomé i de segon unes Enchiladas rojas. Havent dinat he prosseguit el meu passeig pel centre fins que he topat amb el Palau de les Belles Arts. Aquest edifici el va fer construïr Porfirio Díaz, que segons m'han comentat va ser un dels presidents que més va fer per al país, i conté una exposició permanent de murals fets per artistes mexicans de renom. També hi havia una exposició temporal de Tamara de Lempicka i al pis de dalt una exhibició d'arquitectura nipona contemporània.
Per últim he tornat al Zócalo i he visitat la catedral. És curiós, perquè com Mèxic ha patit tantíssims terratrèmols al llarg de la història estan tots els pilars i els murs inclinats.
Mexico DF m'està agradant.
